‘La Lluna en un Cove’, nova revista de relats de ficció en català
Una publicació mensual en paper de relats de ficció en català.
Un magazín literari amb una miscel·lània d’històries sorprenents.
Originals, de temàtica i gèneres diversos.
Fantasia, ciència-ficció, misteri, aventures, viatges, humor…
Un projecte literari obert a la participació de tothom.
El nou número:
La Lluna en un Cove 19
Una nova selecció de magnífics relats de ficció en català. La narrativa més actual: un magazín fet a partir de les aportacions literàries de nous autors. T’ho perdràs?
Contingut:
Per la manera amb què aquella noia em parlava d`aquell país, vaig creure que allà es lligaven els gossos amb llonganisses, com diuen els catalans. No cal dir, doncs, que no m`hi vaig poder resistir i l`endemà mateix ja feia la maleta. Vaig iniciar la nova etapa de la meva vida amb molta il.lusió, sobretot pel bé de la meva mare. Només comptava amb cinquanta euros, que hauria de tornar a qui me`ls havia deixat quan comencés a guanyar-me la vida al país de les meravelles. I va començar el viatge… Quan m`allunyava de la població, al temps que feia adéu des de la finestreta al meus germans, no sabia si riure o plorar; sentia tantes emocions diferents que no em veia capaç de saber-les interpretar.
Els flocs de neu cada cop eren més grossos. Pels carrers la gent s`afanyava a arribar al seu destí abans no quedés el terra ben blanc i fes les passes difícils i impossibles. Els automòbils es movien amb precaució i l`autobús anava fent sense presses perquè no podia fer una altra cosa. El Ramon estava neguitós, havia esperat fins a l`últim moment per a fer la revisió i si no podia anar-hi avui podria tenir problemes. I les coses no li anaven massa bé, no es podia permetre deixar de treballar ni un sol dia. La dona l`estava collant. Des que s`havien separat tot eren exigències. I sí, potser ell no s`havia portat massa bé, però els quartos que li demanava eren un abús. Si allò prosperava necessitaria un miracle per a tirar endavant.
El responsable d`aquella placidesa no era altre que el Barça. Havia estat una temporada de somni per als culès, en què s`havia jugat bé, s`havia guanyat tot el que es podia guanyar i només faltava rematar el títol de lliga l`última jornada apallissant el Madrid al seu camp. Al Jota Efa no li agradava gaire el futbol, però s`estimava més que guanyés el Barça que no pas el Madrid. La bona temporada blaugrana havia fet que la gent no es preocupés el més mínim que els polítics els robessin, els policies no perseguissin els polítics i els jutges no tinguessin el problema de jutjar els polítics. Així les coses, els polítics continuaven sense perdre punt, però la classe mitja era tan feliç (i babaua) que no posava banyes a la dona ni furtava les joies de la veïna. O sigui: que els Johnson no tenien feina.
La tempesta imminent es percep en l`aire. Els trons ressonen cada cop més a prop. S`ha aixecat un fort vent que sacseja amb fúria les branques dels arbres. La seva remor, damunt la teulada, és salvatge i sonora. Han callat els ocells. Les finestres obertes filtren una llum groguenca, esmorteïda. L`aroma de la pluja penetra pertot com una llambregada que colpeja els sentits. Comencen a caure gotes gruixudes que solquen la terra. Els trons es reafirmen, potents. Les fragàncies s`enterboleixen i es barregen. Sense avisar, la pluja esdevé una cortina intensa que enfosqueix el paisatge. Inesperadament, el vespre clar es converteix en nit, una nit prematura que obliga l`home a tancar les finestres i a encendre el llum.
Precisament l`Aureli, de l`institut, l`ha posat en contacte amb un conegut que tenia un cosí que finalment li ha donat les indicacions per a arribar fins al Manc. L`Aureli, que quan li ha preguntat a què es dedicava ha respost amb un “negocis” misteriós li ha etzibat: “Tu ets molt intel.ligent, però no sé si prou llest per a moure`t per ací. Posat pell d`anguila, que hi ha molt de tauró en aquestes aigües.” Ha demanat a l`Aureli que l`acompanyi, però ell ha dit, força sec, que ja en tenia prou amb els amics que tenia. Seu a la barra i demana un quinto; és la primera part d`una concatenació de contrasenyes que l`ha de dur fins al Manc. Treu un bitllet de cinquanta i busca l`atenció del cambrer. L`home porta diversos tautatges als braços. Una samarreta de màniga curta cenyida a la musculatura els deixa entreveure. El bitllet ataronjat, acabat d`extreure d`un caixer automàtic, li tremola entre els dits.
En part va ser un alleugeriment: el divorci li suposaria la llibertat d`estar amb l`Eva quan els plagués. Prou de fingir, prou d`excuses, prou de secrets. La situació havia tingut l`encant morbós de les coses prohibides, però començava a ser carregosa: les trobades esporàdiques; engiponar-se excuses d`avions que arribaran amb retard; fer creure a la Míriam que es quedava al despatx a acabar feina d`última hora; inventar-se improvisades reunions de cap de setmana… Ja n`estava tip, de mentides. Potser, inconscientment, li havia deixat a l`abast el mòbil, que tan gelosament guardava des de feia dos anys, perquè despertés? Ja feia molt de temps que tot anava malament entre ells dos… |
*
*
*
*
*
*
La Lluna en un Cove 19
Rústega amb solapes
Tapes plastificades a tot color
Il.lustracions interiors
114 pàgines
Diversos autors
PVP: 8 euros
