DIÀLEGS IMPOSSIBLES: SARAMAGO 18.06.10

-Què burro és el teu personal!
-Calla, no em diguis res, que prou empipament porto a sobre. Ja no sé que fer. Tots els
missatges que els hi envio amb els coloms, fan cap a la cassola. Ho fan a la perfecció
allò de “matar el missatger”.
-Doncs, què vols que et digui dels polítics portuguesos, això sí, “democràticament”
escollits? Creus que n’hi havia per tant amb Memorial del convent o L’Evangeli
segons Jesucrist?
-Aquestes actituds desaforades em recorden la resposta del meu òrgan de premsa,
L’Observatore Romano. Et llegeixo: “Pel que fa referència a la religió, atacada com
ha  estat sempre la seva ment per una desestabilitzadora intenció de fer banal el
sagrat i per un materialisme llibertari que quan més avançava en els anys més es
radicalitzava, Saramago no es va deixar mai abandonar per una incòmoda simplicitat
teològica.
Un populista extremista com ell...”
-Està vist que no hi ha un pam d’aprofitable. Malgrat tot, com ja em deien “l’ateu
pessimista”…
-Parlant d’això, crec que podem parlar sense por a enfadar-nos. Com no creus en la
meva existència no corres cap risc al atacar-me personalment, i el teu objectiu
prioritari són aquells que s’engreixen amb els meus coloms missatgers –imagina que
algun fos l’esperit sant- i tot el que els  hi cau a taula.
-Home! Jo ja vaig deixar clar a “El factor Déu” que “Déu és innocent. Com quelcom
que no existeix, que no ha existit ni existirà mai, innocent d’haver creat un univers
sencer per a posar en ell éssers capaços de cometre els més grans crims per a
després justificar-los dient que són celebracions del seu poder i de la seva glòria”.

-Tampoc no et passis! Seguint el nostre diàleg, he trobat veritablement divertit atribuir             als àngels –aquests éssers sense sexe- una característica molt humana: la    manca de puntualitat. Quant abraham, seguint els meus dictats està a punt de sacrificar isaac, ho atura caín fent-se passar per un àngel: “No, no era cert, caín no és cap àngel, àngel és aquest que acaba de posar-se amb un gran soroll d’ales i que comença a declamar com un actor al que li acaben de donar el peu, No aixequis la mà contra el nen, no li facis cap mal… Arribes tard, va dir caín, si isaac no està  mort és perquè jo ho he impedit”.

-D’acord. Tot et fa molta gràcia. Amb això de no existir… Però unes línies més amunt

també deixo constància del que pensaria de tu, si existissis: “El lògic, el natural, el simplement humà hagués estat que abraham enviés el senyor a la merda, però no va ser així”i els hi diu als criats que puja amb el nen per adorar al senyor “…a més a més de ser tan fill de puta com el senyor, abraham  era un refinat mentider”.

-Humm… per què no canviem de tema? M’has distret i ja no tinc gens de clar quina

fracció marxista segueixes. No em diràs que parlar de “tant per a la part contractant

com per a la part contractada” no genera dubtes? Cavaco Silva no ha assistit als teus

funerals, oi?. Encara no ha superat la publicació de “L’evangeli segons Jesucrist”?

-Què n’ets de fi! Ho polititzes tot. Si bé és cert que en el seu moment van considerar
que atemptava “contra el patrimoni religiós dels portuguesos”, el poble de Portugal és
suficientment capaç de situar i reconèixer els seus veritables enemics i va veure una
maniobra política. Una altra cosa són aquests polítics hereus del feixisme salazarista.
Faries una gran feina si escombressis tots els comerciants del gran mercat que és el
Vaticà.

-Te n’adones de que m’ho estàs posant difícil? Tenia la impressió de que podia   deslligar-me del que fan els meus a la terra. Però està vist que la política de l’estruç no es pot utilitzar amb tu. I el pitjor de tot és que tens raó, que és el pitjor que es pot tenir.

Fins i tot, ni a mi se m’hauria ocorregut deixar constància d’una obvietat tan gran:

el teu llibre “no causarà problemes en l’Església perquè els catòlics no  llegeixen la

Biblia”.

-Malgrat totes les bestieses que arriben a fer-se en el teu nom –saps que un científic

italià ha comptabilitzat més d’un milió de persones assassinades a la Biblia?- el poble
encara té una mica de seny i em respecta , em veu com un aliat seu i em diferencia de
tu  i el teu selecte club Bilderbeg.
Per cert! No ets gens de fiar. Si a Sodoma et vas oblidar de tenir en compte els nens a
l’hora de trobar els deu innocents!
Hem començat rient junts amb la lectura –sa exercici- però acabarem plorant.

-Per no empitjorar les coses i fent un exercici de catarsi, et proposo que nosaltres també,
conjuntament, llencem una sabata a algun dels meus cardenals. Què et sembla Rouco
Varela?

-Millor al papa.