Les curses de braus desapareixeran de Catalunya a partir del 2012

Les curses de braus desapareixeran de Catalunya a partir del 2012

El Parlament, per una majoria de 68 vots, aprova l’abolició de la festa seguint una Iniciativa Legislativa Popular que va aplegar 180.000 signatures

AVANT

El Parlament de Catalunya va aprovar dimecres dia 28, per 68 vots favorables (la majoria absoluta justa, és a dir la meitat més un dels diputats), 55 en contra i 9 abstencions la prohibició de les curses de braus a Catalunya a partir del 2012, seguint una Iniciativa Legislativa Popular. El vot de 32 diputats dels 48 que té CiU i el de 3 dels 37 del PSC, ha decantat la balança a favor de les tesis animalistes, amb el suport d’ERC i ICV-EUiA i rebutjades per PP i Ciutadans. Catalunya esdevé així la segona comunitat espanyola en vetar aquestes fiestas, després de Canàries, que ho va fer el 1991.

La votació va tancar un procés que es va iniciar l’11 de novembre del 2008 quan la Mesa de la Cambra va admetre a tràmit una iniciativa popular que demanava la prohibició de les curses de braus a Catalunya. Sobre les espatlles dels 135 diputats del Parlament, que al final han votat directament el text del dictamen en retirar avui les tres esmenes presentades, ha dictat aquesta polèmica decisió d’enviar la festa dels toros al bagul dels records.

La plataforma ciutadana Prou! va recollir 180.000 signatures – les necessàries eren 50.000 – i va aconseguir que comencés un procés de tramitació que després de passar per diferents etapes va culminar el 28 en el ple del Parlament.

Després de sis mesos d’encesos debats entre abolicionistes i defensors de la tauromàquia, d’aferrissades discussions sobre si les curses de braus són un art o simple tortura, de mencions a la catalanitat dels toros (la seva primera expressió data del segle XIV), el procés parlamentari ha arribat a la seva fi embolicat en una gran expectació mediàtica i una creixent polèmica política.

Pocs diputats han canviat d’opinió

El debat previ a la votació, que es va iniciar a les 10:00 hores, va servir per demostrar novament la falta d’acostament que s’ha produït en el procés de tramitació de la iniciativa, en què pocs diputats semblen haver canviat d’opinió. I això malgrat la compareixença al Parlament d’una trentena de defensors i detractors de les corrides. Des d’alguns sectors polítics i mediàtics s’ha vinculat la prohibició amb el clima de desencontre entre Catalunya i Espanya després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. Aquest ha estat l’eix central de moltes de les intervencions.

El PP en la seva intervenció va agrair als animalistes i defensors de la tauromàquia, i va recordar que la festa taurina està arrelada i que forma part de la identitat del poble català. Va dir que és una contradicció que els grups que defensen la cultura catalana ataquin aquesta festa. “És perquè es comparteix amb España?”, va preguntar. I va criticar els diputats socialistes per votar a favor de l’avortament en bloc i donar en aquest tema llibertat de vot per consciència.

Com el grup popular, des de Ciutadans el seu president Albert Rivera va acusar els nacionalistes de votar en contra dels toros per antiespanyolisme.

El ‘no’, majoritari en el grup socialista

El diputat del PSC i portaveu en assumptes taurins, David Pérez, va manifestar que encara que havia donat llibertat de vot, esperava que els seus diputats votessin no. “La minoria que prohibiria els toros ho fa exclusivament per motius animalistes”, va assegurar Pérez. El no està molt estès en el grup dels socialistes catalans. El mateix president de la Generalitat ja va expressar la seva postura contrària a la ILP, com a prohibició.

Des de CiU, Josep Rull va donar arguments per votar a favor de la prohibició, en contra, i fins i tot per abstenir-se, encara que va criticar que es comparin les curses de braus i els correbous: “La mort de l’animal no és cap anècdota”, va declarar. El líder convergent també va voler separar el debat taurí del de la identitat catalana: “Les curses són tan catalanes com qualsevol altra tradició”.

Des d’ERC, Joan Puigcercós va criticar els que asseguren que els toros no pateixen a la plaça perquè generen endorfines i va defensar que “no es pot deixar que els toros llangueixin perquè hi va poca gent: no perquè hi hagi crims minoritaris no es legislen”. El líder republicà va defensar que aquests arguments són falsos o directament no tenen sentit. Va dir que el debat no està en si la tradició és catalana o no, que “l’abolicionisme no té pàtria”. Va acusar els que han volgut a Catalunya “una confrontació que no és tal” perquè el debat està a tot l’Estat i en altres països.

ICV-EUiA apel·la a la sensibilitat, la clemència i la compassió amb el toro

Francesc Pané, Diputat d’ICV-EUiA, en la que ha estat la intervenció més poètica, va apel·lar a la sensibilitat, la clemència i la compassió amb el toro que pateix i mor sense escollir. “A la ILP hi ha més que una iniciativa, hi ha un clam ciutadà que no s’ha de desaprofitar com la força del bou sobre la sorra”, va afirmar, desvinculant el debat territorial d’aquesta tradició que exalta la “crueltat”.

La històrica decisió dels diputats catalans encén encara més el debat sobre el món del toreig que ha transcendit aquests dies del món de les places al camp polític.

L’expectació sense precedents que ha generat la votació ha estat enorme, tant en mitjans espanyols com internacionals, els corresponsals s’han ajuntat a l’entrada de la cambra catalana per intentar copsar les últimes opinions dels taurins i els abolicionistes.