Mobilització internacional contra la crisi humanitària a la regió colombiana de l’Ariari.

El passat 22 de juliol es va iniciar una Audiència pública en el municipi colombià de La Macarena (departament del Meta), que alberga la fossa comú més gran de l’Amèrica Llatina, en la que s’ha certificat l’existència de prop de 2.000 cossos humans sense identificar. En la mobilització hi participen familiars de les víctimes, advocats, població camperola amenaçada pel conflicte armat a la regió, congressistes i senadors colombians, així com una àmplia delegació internacional en la que participa Ceferino Alonso, vicepresident de l’Associació Catalana per la Pau (ACP).

A finals del 2009, es va donar a conèixer públicament l’existència de la fossa comú de La Macarena, arran de la visita al departament d’una delegació de sindicalistes i parlamentaris britànics. En el mes d’abril, la procuradoria general de Colòmbia va certificar l’existència de prop de 2.000 cossos humans sense identificar i va advertir de la necessitat de cercar ajut internacional per estudiar la que, a partir d’aquell moment, es va convertir en la fossa comú més gran de l’Amèrica Llatina.

El municipi de La Macarena es troba en el centre de Colòmbia, a la regió de l’Ariari, al sud del departament del Meta, i va ser una de les zones desmilitaritzades per al procés de pau que es va dur a terme entre el Govern colombià i les FARC-EP a partir del 1999. Quan, l’any 2002, es va trencar el diàleg, l’Exèrcit colombià va iniciar una ofensiva per recuperar territoris ocupats per la guerrilla; ofensiva que va prendre un major impuls amb l’arribada d’Álvaro Uribe a la presidència. A més, a partir de l’any 2006 s’ha desenvolupat l’anomenat Plan de Consolidación Integral de la Macarena que, amb l’acció de l’Exèrcit ha esborrat qualsevol paper de les institucions civils de l’Estat a la regió. Però al marge dels objectius militars, les comunitats camperoles del Meta també denuncien que les accions de l’Exèrcit volen desplaçar-los a altres zones per possibilitar a empreses transnacionals l’explotació econòmica dels seus recursos naturals.

Constants violacions dels drets humans

En els darrers anys, la vulneració dels drets humans és constant i no s’ha aplicat el principi de distinció entre combatent i població civil, un dels pilars del Dret Internacional Humanitari, establert en l’article 48 del I Protocol addicional als Convenis de Ginebra. Fins i tot abans del descobriment de la fossa comú de La Macarena, diverses veus ja havien denunciat aquesta situació, especialment els nombrosos casos d’execucions extrajudicials i falsos positius –assassinat de civils que després l’exèrcit, manipulant el lloc i sense l’assistència de personal especialitzat i legalment autoritzat, fa passar com a guerrillers abatuts en combat–. Els casos de falsos positius s’han incrementat des que el 17 de novembre del 2005, quan el Govern colombià va aprovar una directiva que estableix recompenses per abatre guerrillers.

Entre les veus esmentades es troba la de Philip Alston, relator especial de Nacions Unides per a les execucions extrajudicials, que va afirmar que els falsos positius són un “assassinat a sang freda i premeditat de civils innocents, amb finalitats de benefici”. Navi Pilay, alta comissionada per als Drets Humans de les Nacions Unides, va acusar l’Exèrcit Colombià de realitzar “sistemàtiques i extenses” execucions extrajudicials i va afegir que per la quantitat d’assassinats podia constituir un “crim contra la humanitat”.

Una mobilització multitudinària

En aquest marc, s’ha impulsat la mobilització internacional del 22 de juliol, en la que participen familiars de les víctimes, advocats, població camperola amenaçada pel conflicte armat a la regió, congressistes i senadors colombians, així com una àmplia delegació internacional formada per europarlamentaris, personalitats del món de la cultura, sindicalistes, defensors i defensores dels drets humans… de tot Europa. Entre les persones assistents hi ha Xavier Badia, director de l’Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans de la Generalitat de Catalunya, i Ceferino Alonso, vicepresident de l’Associació Catalana per la Pau, organització compromesa en la defensa dels Drets Humans a Colòmbia i la solució negociada al conflicte armat.

Així se celebra l’Audiència pública, que està presidida per les senadores Piedad Córdoba , Gloria Inés Ramírez , membres de la Comisión de Paz y Acuerdo Humanitario del Senat de Colòmbia, pel diputat Ivan Cepeda, l’Alcalde de La Macarena, membres de la Fiscalia i que escoltan  els esgarrifósos testimonis de la població camperola i els familiars de víctimes d’execucions extrajudicials, desaparicions forçades, falsos positius, etc.

En el mateix context, dues organitzacions socials colombianes, el Colectivo Orlando Fals Borda i el Banco de Datos de Derechos Humanos del Cinep, amb anys de treball a la regió, donaran a conèixer l’execució extrajudicial de 10 camperols que van ser enterrats a la fossa i reportats per l’Exèrcit colombià com a guerrillers donats de baixa en combat.

El dia 22, més de 600 camperols provinents de tota la regió ja havien arribat al casc urbà de la Macarena, mentre el Govern i l’Exèrcit colombià intenten desprestigiar la mobilització amb falses acusacions que apunten a que els camperols són forçats per les FARC-EP a participar-hi. Els diversos col·lectius organitzadors, així com els observadors internacionals, han denunciat aquesta manipulació i han informat que l’assistència és totalment lliure i està coordinada pels diferents comitès de Drets Humans del Meta i que totes les persones, així com els diferents grups, van perfectament identificats per a no ser confosos amb cap grup armat.

Intents de silenciar l’assassinat massiu

Però no es el primer cop que s’intenta silenciar com sigui el cas de la fossa comú de La Macarena: Jhonny Hurtado, president del Comité de Defensa de los Derechos Humanos de la vereda de La Catalina (depenent del municipi de La Macarena) i un dels activistes que es va reunir amb la delegació britànica al desembre de 2009, va ser assassinat el 15 de març de 2010 a la seva finca. Diversos testimonis han afirmat que aquell dia l’àrea estava ocupada per membres de la 7a. Brigada Mòbil de l’Exèrcit.

L’objectiu d’aquesta mobilització va ser donar a conèixer a l’opinió pública colombiana i internacional la situació que es viu al departament del Meta i contribuir a les exigències que els familiars de les víctimes i les comunitats demanen: veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició.

Els  membres de la Comisión de Paz y Acuerdo Humanitario del Senat de Colòmbia, i les delegacions extrangeres van visitar posteriorment la fossa que es troba al costat del cementiri i d’una  base militar colombiàna, i van comprobar, desde lluny,  el  treball dels forenses. Els delegats van fer declaracions a la premsa i van prendre nombroses fotografies del lloc.

Al dia siguent, en la seu del CINEP, es va fer una roda de premsa, a la que una representació de la Comisión de Paz y Acuerdo Humanitario del Senat de Colòmbia, va explicar els pormenors de l’Audiència pública.

Les delegacions extrangeres van manifestar el seu compromis amb l’Audiencia pùblica i fer un reseguiment de tot el procès.